El 26 d’abril de 2009 a les 6 de la tarda va haver un exercici fresc, consistent i engrescador per trencar la rutina on es podia caure l’acte repetit, que no repetitiu, d’uns premis literaris sense gaire dotació econòmica... Va venir la Nunila, amb les seves sabates del 42, a posar en qüestió les princeses de sabates de cristall i proposar gustos alternatius.

I de premi per a tothom: “La Cenicienta que no queria comer perdices” escrit per Nunila i il·lustrat per Myriam

“La Cenicienta que no queria comer perdices” és una alenada d’aire fresc, el boca a boca per revifar una vida rutinària. Crec que pot ser el que diu: “Homenatge a les dones valentes que volen canviar la seva vida i a totes les que la van perdre i ens il·luminen des del cel” però crec que va més enllà ja que és referència per a totes les PERSONES que, superant el sexe que la natura els ha donat, es troben amb les persones, en unió i no en competència. Així ho vaig sentir jo, home físic i persona mental.

Por: Servand Casas - Alcalde de Mediona - Sant Jordi 2009